Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304) (apr 1, 1296 – aug 8, 1304)

Description:

- Context històric
La Conquesta del Regne de Múrcia fou la campanya militar desenvolupada per Jaume II el Just entre 1296 i 1304 per ocupar el Regne de Múrcia, aleshores sota la Corona de Castella. L'expedició s'emmarcà en la guerra civil castellana entre Ferran IV i Alfons de la Cerda, candidat alternatiu al tron. Aprofitant aquesta crisi dinàstica, Jaume II ocupà gran part del regne amb l'objectiu d'incorporar-lo a la Corona d'Aragó.

- Context social
El Regne de Múrcia tenia una població molt diversa, formada per cristians castellans, catalans i aragonesos establerts després de la conquesta castellana del segle XIII, així com importants comunitats musulmanes (mudèjars) i jueves. A les zones del nord, especialment Alacant, Oriola i Elx, hi havia una forta presència de població procedent dels territoris de la Corona d'Aragó, fet que afavorí una recepció relativament favorable de les tropes de Jaume II en diverses localitats.

- Context polític
La mort de Sanç IV de Castella (1295) deixà com a successor el seu fill menor d'edat, Ferran IV, provocant una greu crisi successòria. Alfons de la Cerda, nét d'Alfons X el Savi, reclamà la corona castellana i oferí el Regne de Múrcia a Jaume II a canvi del seu suport. El rei de la Corona d'Aragó aprofità aquesta oportunitat per iniciar una ofensiva destinada a ampliar els seus dominis cap al sud.

- Causes
Les principals causes de la conquesta foren:
La crisi successòria de la Corona de Castella.
L'aliança entre Jaume II i Alfons de la Cerda.
La voluntat d'ampliar els dominis de la Corona d'Aragó.
La presència d'una important població favorable als aragonesos al nord del regne.
L'interès per controlar els territoris situats entre el Regne de València i Andalusia.
El desig de reforçar la influència catalana a la Mediterrània sud-occidental.

- Fets
A la primavera de 1296, Jaume II inicià la campanya entrant al Regne de Múrcia des del Regne de València. La primera gran conquesta fou Alacant, ocupada després d'un dur setge en què morí defensant el castell Nicolau Peris. Posteriorment caigueren Guardamar, Oriola, Elx i la ciutat de Múrcia, mentre nombroses viles juraven fidelitat al rei aragonès.
Entre 1296 i 1300, les forces catalanoaragoneses consolidaren el control sobre la major part del regne. Jaume II confirmà els furs municipals, mantingué molts dels privilegis existents i organitzà una nova administració. Tot i això, diverses fortaleses castellanes continuaren resistint, especialment a les zones occidentals del territori.
El conflicte es resolgué diplomàticament amb la Sentència Arbitral de Torrellas (8 d'agost de 1304) i el posterior Tractat d'Elx (1305). Aquests acords dividiren el Regne de Múrcia: la seva part septentrional —incloent Alacant, Oriola, Elx, Guardamar, Novelda i altres poblacions del Vinalopó i la Vega Baixa— quedà incorporada definitivament al Regne de València, mentre que la ciutat de Múrcia i la major part del territori retornaren a la Corona de Castella.

- Conseqüències
Ocupació temporal de gran part del Regne de Múrcia per la Corona d'Aragó.
Incorporació definitiva del sud d'Alacant i la Vega Baixa al Regne de València.
Fixació de la frontera entre Castella i la Corona d'Aragó.
Confirmació dels privilegis i furs de les ciutats ocupades.
Consolidació territorial del Regne de València fins als límits actuals.
Fi de la guerra entre Jaume II i Ferran IV mitjançant la Sentència de Torrellas i el Tractat d'Elx.

- Personatges rellevants
Jaume II el Just: rei de la Corona d'Aragó i dirigent de la conquesta.
Ferran IV de Castella: rei de Castella durant el conflicte.
Alfons de la Cerda: pretendent al tron castellà i aliat de Jaume II.
Nicolau Peris: alcaid del castell de Santa Bàrbara d'Alacant, mort durant la seva defensa.
Don Juan Manuel: noble castellà que participà en les negociacions durant la campanya.
Jaume Pere: procurador general nomenat per governar els territoris murcians ocupats.

- Informació extra
Durant els anys d'ocupació, Jaume II actuà com a autèntic sobirà del Regne de Múrcia. Confirmà els furs, mantingué les institucions municipals i promulgà diverses disposicions conegudes com les Constitutiones Regni Murcie, destinades a integrar el territori dins l'organització jurídica de la Corona d'Aragó.
La conquesta tingué una importància decisiva per a la configuració territorial del País Valencià. Les comarques de l'actual Baix Segura, Baix Vinalopó, Vinalopó Mitjà i part de l'Alacantí s'incorporaren definitivament al Regne de València, fet que explica que aquestes terres comparteixin encara avui una part important del seu llegat històric amb la resta dels territoris valencians.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Conquesta del Regne de Múrcia representà una de les darreres grans expansions territorials de Jaume II el Just a la península Ibèrica. Tot i que la major part del territori fou retornada a Castella, la incorporació definitiva de les terres situades al nord de la nova frontera amplià el Regne de València fins a uns límits molt semblants als actuals i reforçà la posició de la Corona d'Aragó al sud-est peninsular.

Added to timeline:

Date: