Campanya contra el Regne de Granada (dec 19, 1308 – jan 1, 1310)

Description:

- Context històric
La Campanya contra el Regne de Granada (1308–1310) fou una ofensiva conjunta de la Corona d'Aragó i la Corona de Castella contra el Regne nassarita de Granada, desenvolupada arran del Tractat d'Alcalá de Henares (19 de desembre de 1308). Segons aquest acord, Jaume II el Just atacaria Almeria, mentre que Ferran IV de Castella assetjaria Algesires i Gibraltar. La campanya pretenia reduir el darrer estat musulmà de la península Ibèrica i ampliar els dominis cristians.

- Context social
El Regne de Granada era un territori densament poblat, amb una economia basada en l'agricultura irrigada, el comerç mediterrani i les relacions amb els Benimerins del nord d'Àfrica. Per als regnes cristians, la guerra comportà una enorme mobilització de nobles, ordres militars, mariners i recursos econòmics, mentre que les poblacions frontereres patiren saquejos i destruccions durant la campanya.

- Context polític
El Tractat d'Alcalá de Henares establí una aliança entre Jaume II i Ferran IV. Els dos monarques es comprometeren a iniciar la guerra simultàniament i a no signar una pau separada amb Granada. A més, acordaren el repartiment de les futures conquestes: Jaume II rebria el Regne d'Almeria com a part de la seva compensació territorial si la campanya tenia èxit.

- Causes
Les principals causes de la campanya foren:
Complir els acords del Tractat d'Alcalá de Henares.
Conquerir el Regne nassarita de Granada.
Ampliar els territoris de la Corona d'Aragó i de Castella.
Controlar els principals ports del sud peninsular.
Reduir la influència dels Benimerins al sud de la península.
Reforçar la cooperació militar entre les dues corones.

- Fets
El 19 de desembre de 1308, Jaume II el Just i Ferran IV de Castella formalitzaren el Tractat d'Alcalá de Henares, que fixava l'inici de la campanya per a l'estiu de 1309. La Corona d'Aragó preparà una important expedició naval i terrestre destinada a conquerir Almeria, mentre Castella reunia un gran exèrcit per atacar Algesires i Gibraltar.
A l'estiu de 1309, Jaume II inicià el setge d'Almeria, amb el suport d'una flota catalana i aragonesa. Paral·lelament, Ferran IV assetjà Algesires, mentre una altra força castellana aconseguí ocupar Gibraltar. Els dos grans setges, però, s'allargaren molt més del previst. Les dificultats logístiques, les malalties, la manca de provisions i la resistència nassarita impediren l'èxit de les operacions. El setge d'Almeria acabà essent abandonat el gener de 1310, sense haver conquerit la ciutat.
Durant la campanya també es desenvolupà el setge de Ceuta (1309), en què la flota de la Corona d'Aragó, dirigida per Bernat de Sarrià, col·laborà amb el sultanat benimerí per impedir que Granada recuperés la ciutat. Tot i aquest èxit puntual i la conquesta castellana de Gibraltar, la manca de resultats a Almeria i Algesires obligà les dues corones a negociar la pau amb Granada, posant fi a la campanya el 1310.

- Conseqüències
Conquesta castellana de Gibraltar.
Fracàs del setge d'Almeria dirigit per Jaume II.
Fracàs del setge d'Algesires per part de Castella.
Signatura de la pau entre les corones cristianes i Granada.
Manteniment de la independència del Regne nassarita de Granada.
Elevat cost econòmic i militar per a la Corona d'Aragó i la Corona de Castella.

- Personatges rellevants
Jaume II el Just: rei de la Corona d'Aragó i comandant del setge d'Almeria.
Ferran IV de Castella: rei de Castella i dirigent de la campanya contra Algesires i Gibraltar.
Bernat de Sarrià: almirall de la flota catalana durant les operacions navals.
Muhàmmad III de Granada: soldà nassarita a l'inici de la campanya.
Nasr de Granada: soldà que dirigí la defensa del regne durant bona part del conflicte.

- Informació extra
El principal objectiu de Jaume II era la conquesta d'Almeria, ja que el Tractat d'Alcalá de Henares li garantia el domini d'aquest territori si era ocupat. Tot i els grans preparatius i la participació d'una important flota catalana, la resistència granadina i els problemes de subministrament convertiren el setge en un fracàs.
La campanya demostrà les dificultats de conquerir les grans places fortificades del Regne de Granada, especialment quan no existia una coordinació perfecta entre els exèrcits aliats. Malgrat la presa de Gibraltar per Castella, els principals objectius estratègics no s'assoliren i Granada continuà existint durant gairebé dos segles més.
Des d'una perspectiva històrica catalana, la Campanya contra el Regne de Granada (1308–1310) representà el darrer gran intent de Jaume II el Just d'obtenir una expansió territorial significativa a la península Ibèrica. El fracàs d'Almeria consolidà definitivament l'orientació mediterrània de la política exterior de la Corona d'Aragó, que concentraria els seus esforços en Sardenya, Sicília i l'Orient mediterrani.

Added to timeline:

Date: