Brot de Pesta (1647 - 1654) (jan 1, 1647 – jan 1, 1654)

Description:

- Context històric
El brot de pesta de 1647–1654 fou la darrera gran epidèmia de pesta bubònica que afectà Catalunya. Coincidí amb els darrers anys de la Guerra dels Segadors (1640–1652), agreujant una situació ja marcada per la guerra, la fam i la crisi econòmica. L'epidèmia s'inicià al Regne de València el 1647 i s'estengué ràpidament pels territoris de l'antiga Corona d'Aragó, arribant al Principat durant els anys següents.

- Context social
La població catalana es trobava en una situació extremadament precària. Després de diversos anys de combats entre les tropes hispàniques, franceses i catalanes, moltes poblacions havien estat saquejades, els conreus destruïts i el comerç interromput. La desnutrició, els desplaçaments de població i les males condicions higièniques afavoriren la propagació de la pesta.

- Context polític
L'epidèmia esclatà mentre Catalunya continuava immersa en la Guerra dels Segadors. Les institucions catalanes, aliades amb França, intentaven resistir l'ofensiva de la Monarquia Hispànica de Felip IV. El setge de Barcelona (1651–1652) coincidí amb el moment més crític del brot epidèmic, debilitant tant la població civil com els exèrcits dels dos bàndols.

- Causes
Les principals causes de la propagació foren:
L'arribada del bacteri Yersinia pestis a través del port de València.
La circulació de mercaderies i tropes durant la guerra.
Les deficients condicions sanitàries de les ciutats.
La fam i la desnutrició provocades pel conflicte.
Els constants moviments de refugiats i soldats.
La gran presència de rates als ports mediterranis.

- Fets
L'epidèmia començà a València l'estiu de 1647 i, durant els anys següents, s'estengué per bona part de la Mediterrània occidental. Catalunya en resultà afectada especialment entre 1650 i 1652, coincidint amb el tram final de la Guerra dels Segadors.
Quan les tropes de Joan Josep d'Àustria iniciaren el setge de Barcelona l'agost de 1651, la ciutat ja patia fam i començaven a aparèixer casos de pesta. Les autoritats barcelonines tancaren els accessos terrestres, restringiren l'entrada de persones i obligaren que els aliments arribessin principalment per mar. També es prohibí introduir animals vius a la ciutat; havien d'entrar ja sacrificats, i els cavalls eren sotmesos a mesures de desinfecció abans d'accedir-hi.
La pesta provocà una mortalitat enorme entre la població civil. Tradicionalment també s'havia atribuït a la pesta la mort de centenars de soldats castellans durant el setge de 1652. No obstant això, investigacions paleogenètiques publicades el 2021 han demostrat que moltes de les restes humanes trobades corresponen en realitat a una epidèmia de febre tifoide, i no de pesta bubònica, almenys entre les tropes que assetjaven Barcelona.
La ciutat acabà rendint-se el 12 d'octubre de 1652, molt debilitada per la combinació de guerra, fam i epidèmia. Encara que el conflicte militar continuà fins al Tractat dels Pirineus (1659), el control de Barcelona marcà pràcticament la fi de la revolta catalana.

- Conseqüències
Forta mortalitat a Catalunya i especialment a Barcelona.
Despoblament de nombroses poblacions.
Agreujament de la crisi econòmica provocada per la guerra.
Debilitament de la resistència catalana durant el setge de Barcelona.
Paralització del comerç i de l'activitat agrícola.
El brot de 1647–1654 fou l'última gran epidèmia de pesta bubònica a Catalunya.

- Personatges rellevants
Felip IV: rei de la Monarquia Hispànica.
Pau Claris: impulsor de la revolució catalana (mort abans de l'epidèmia, però figura clau del conflicte).
Joan Josep d'Àustria: comandant de les tropes hispàniques durant el setge de Barcelona.
Josep de Margarit i de Biure: governador de Catalunya i principal defensor de Barcelona durant el setge.
Miquel Parets: assaonador barceloní que deixà un dels testimonis més importants sobre la pesta i el setge en el seu dietari.

- Informació extra
Els cronistes del moment resumiren la situació amb una expressió que es faria cèlebre: Catalunya patia alhora les tres grans calamitats de l'època: guerra, fam i pesta. Aquesta combinació explica la gravetat excepcional de la crisi dels anys 1651–1652.
Durant molt de temps es va creure que la gran mortalitat entre les tropes que assetjaven Barcelona havia estat causada per la pesta bubònica. Tanmateix, les anàlisis genètiques realitzades sobre restes humanes localitzades en fosses comunes han identificat el bacteri Salmonella enterica (febre tifoide), corregint una interpretació històrica mantinguda durant segles. Això no elimina l'existència del brot de pesta que afectà la població catalana, sinó que precisa la causa concreta de moltes morts entre els soldats del setge.

Added to timeline:

Date: