Joan I d'Empúries (jan 1, 1376 – jan 1, 1377)

Description:

- Nom
Joan I d'Empúries (també conegut com Joan el Vell)

- Data de naixement i mort
c. 1338 – 1398 (Castellví de Rosanes).

- Data de presidència
1376
Va exercir la presidència de la Diputació del General de Catalunya durant uns mesos de l'any 1376, succeint Romeu Sescomes i precedint Guillem de Guimerà. És l'únic president medieval que no pertanyia al Braç Eclesiàstic, sinó al Braç Militar, gràcies a la seva condició de membre de la família reial.

- Què va fer
Va ser comte d'Empúries des de 1364, després de la retirada del seu pare, Ramon Berenguer I d'Empúries.
Va participar en la Guerra dels Dos Peres, combatent al costat de Pere el Cerimoniós contra Castella.
Durant el seu govern al comtat va impulsar la finalització de les obres de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries i intentà restaurar l'antic bisbat d'Empúries, sense èxit.
Com a president de la Generalitat va participar en la direcció de la Diputació del General durant un període de reorganització institucional després de les Corts de Lleida i abans de les de Montsó.
Durant els anys següents entrà en conflicte amb Pere el Cerimoniós, principalment pel suport que donava a l'infant Joan (futur Joan I) i per la seva oposició a la influència de Sibil·la de Fortià a la cort reial.

- Influència
És recordat sobretot per ser l'única excepció en tota la Generalitat medieval: un diputat del Braç Militar que exercí la presidència, en lloc del diputat eclesiàstic.
Va reforçar el pes polític de la noblesa dins les institucions catalanes del segle XIV.
Com a comte d'Empúries, mantingué la importància política del seu comtat en un moment en què la monarquia estava reforçant el seu poder sobre els grans senyors feudals.
La seva trajectòria exemplifica les tensions constants entre la Corona i l'alta noblesa catalana durant el regnat de Pere el Cerimoniós.

- Altra informació rellevant
Era fill de Ramon Berenguer I d'Empúries i Maria de Xèrica, i nét del rei Jaume II el Just, fet que el convertia en membre de la Casa de Barcelona.
El 1364 es casà amb Blanca de Sicília, filla del rei Pere II de Sicília; en quedar vidu, el 1373 es casà amb Joana d'Aragó, filla de Pere el Cerimoniós.
Els seus enfrontaments amb Pere el Cerimoniós acabaren provocant la seva pèrdua de confiança davant la Corona. Els darrers anys de la seva vida foren marcats per conflictes polítics i acabà empresonat a Castellví de Rosanes, on morí el 1398.
Tot i que la seva presidència fou molt breu, ocupa un lloc singular en la història de la Generalitat per haver estat l'únic president medieval procedent del Braç Militar, una excepció que no es repetiria en tota l'etapa de la Generalitat històrica.

Added to timeline:

Date: