Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (aug 6, 1446 – jan 1, 1449)

Description:

- Nom
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí, també conegut com Pedro de Urrea.
Eclesiàstic i polític d'origen aragonès, arquebisbe de Tarragona i president de la Diputació del General de Catalunya entre 1446 i 1449. Va tenir posteriorment un paper destacat en la política catalana durant el regnat de Joan II.

- Data de naixement i mort
Data exacta de naixement desconeguda, Saragossa – 9 de setembre de 1489, Tarragona.
Va néixer a Saragossa, en el si d'una poderosa família de la noblesa aragonesa. La seva data de naixement no és coneguda, però probablement era relativament jove quan fou nomenat arquebisbe de Tarragona el 1445.

- Data de presidència
1446 – 1449
Va ser escollit diputat eclesiàstic i president de la Diputació del General de Catalunya el 6 d'agost de 1446.
Va succeir Jaume de Cardona i de Gandia i fou succeït per Bertran Samasó el 1449.

- Què va fer
Va dirigir la Generalitat durant una etapa especialment complicada del regnat d'Alfons el Magnànim, marcada per les tensions socials i econòmiques del Principat.
Un dels principals problemes del seu mandat fou el conflicte dels pagesos de remença, que es trobava en una fase decisiva. La qüestió enfrontava els pagesos sotmesos als mals usos amb els seus senyors feudals.
Durant les Corts de Barcelona de 1446-1448, la qüestió de les remences va tenir un protagonisme especial. La Generalitat es trobà en una posició complicada davant la política més favorable als pagesos impulsada per Alfons el Magnànim.
El 1449, davant l'actuació decidida de la monarquia, la Diputació acabà cedint en determinades qüestions relacionades amb els embargaments i el cobrament dels drets senyorials.
Exercí també una important activitat política i diplomàtica com a membre de l'alta jerarquia eclesiàstica de la Corona.
Fou canceller de la Corona catalanoaragonesa entre 1454 i 1480, fet que el convertí en una figura de gran confiança dins l'administració reial.
Durant la posterior crisi entre Joan II i el príncep de Viana, es posicionà clarament a favor de Joan II.
Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) va donar suport al bàndol reialista i proporcionà recursos i tropes al monarca.
Va arribar a tenir un paper important en la política del Camp de Tarragona, on la seva actuació posterior contra les poblacions contràries a Joan II ha estat especialment controvertida.

- Influència
La seva influència va ser considerable perquè va combinar poder eclesiàstic, polític i administratiu.
Com a arquebisbe de Tarragona, era una de les figures religioses més importants de Catalunya. Com a president de la Generalitat, representà els interessos de la institució durant un període de fortes tensions entre la monarquia, la noblesa i la pagesia.
La seva trajectòria posterior el convertí en un dels principals suports catalans de Joan II durant la crisi política que acabaria desembocant en la Guerra Civil Catalana.
També tingué una important influència dins de l'administració de la Corona: durant més de dues dècades fou canceller de la Corona catalanoaragonesa, una de les funcions polítiques més importants de la monarquia.

- Altra informació rellevant
Era fill de Pero Ximénez de Urrea, senyor d'Èpila i vescomte de Rueda, que havia estat gran camarlenc d'Alfons el Magnànim, conseller reial i lloctinent general del Regne de València, i de Maria de Bardaixí.
Pertanyia a la poderosa família Urrea, que havia donat suport a Ferran d'Antequera durant el Compromís de Casp.
El seu germà Lope Ximénez de Urrea fou un important militar i polític: participà en la conquesta de Nàpols, fou virrei de Sicília i actuà com a ambaixador.
Abans d'arribar a l'arquebisbat, havia estat canonge i tresorer de Tarragona i posteriorment canonge i prior major de Sant Salvador de Saragossa.
Fou nomenat arquebisbe de Tarragona el 24 de juny de 1445 i hi feu l'entrada solemne el 19 de maig de 1446.
El papa Calixt III li concedí també el títol de patriarca d'Alexandria, que utilitzà juntament amb el d'arquebisbe de Tarragona.
Com a arquebisbe, impulsà la reforma i edició del breviari de l'arxidiòcesi, instituí la festa dels sants Pere i Pau i realitzà importants donacions a la catedral.
El 1479 feu construir el magnífic cadiram del cor de la catedral de Tarragona, obra de l'artista saragossà Francesc Gomar.
Va deixar escrita una relació de la Guerra Civil Catalana, fet que li dona també interès com a testimoni contemporani del conflicte.
La seva figura és controvertida per la seva actuació política i per aspectes de la seva vida privada, que ja generaven crítiques entre els seus contemporanis.
Va morir el 9 de setembre de 1489 al palau episcopal de Tarragona i fou enterrat al cor de la catedral, sota una làpida commemorativa.

Added to timeline:

Date: