Marc de Vilalba (jan 1, 1413 – jan 1, 1416)

Description:

- Nom
Marc de Vilalba, abat de Montserrat i de Ripoll, i diputat eclesiàstic i president de la Diputació del General de Catalunya.

- Data de naixement i mort
Segle XIV, probablement a la Roca del Vallès – 27 de gener de 1439, Olesa de Montserrat. La data exacta de naixement no es coneix. Pertanyia a una família de la petita noblesa del Vallès.

- Data de presidència
1413 – 1416
Va ser elegit diputat eclesiàstic i president de la Diputació del General a les Corts de Barcelona de 1413, el 23 d'agost. Va succeir Alfons de Tous.
Posteriorment tornaria a ocupar el càrrec entre 1431 i 1434, per la qual cosa és un dels pocs presidents de la Generalitat medieval que va exercir la presidència en dues ocasions.

- Què va fer
Va dirigir la Generalitat durant els primers anys del regnat de Ferran I d'Antequera, en un moment de canvi dinàstic després del Compromís de Casp.
Va participar en la gran reforma de la Diputació del General de 1413, que va donar a la institució una estructura molt més definida i estable.
Durant el seu primer mandat, la Generalitat va quedar estructurada en tres diputats i tres oïdors de comptes, un per cadascun dels tres braços: eclesiàstic, militar i reial.
Va participar activament en el conflicte amb Jaume d'Urgell, un dels principals opositors a Ferran d'Antequera. Marc de Vilalba va defensar la via militar i acompanyà Ferran en el setge de Balaguer de 1413.
Va participar en les Corts Catalanes de 1413, 1414, 1416, 1419, 1421, 1431 i 1436.
Com a abat de Montserrat, va treballar durant anys per aconseguir que el monestir deixés de dependre de Ripoll.
Finalment, el 1431, el papa Eugeni IV va concedir la independència de Montserrat respecte de Ripoll, convertint-lo en un monestir subjecte directament a la Santa Seu.
Va tornar a presidir la Generalitat entre 1431 i 1434, durant el regnat d'Alfons el Magnànim.

- Influència
Marc de Vilalba és important sobretot per la seva participació en la consolidació institucional de la Generalitat després de la reforma de 1413.
La reforma va establir una estructura de tres diputats i tres oïdors amb mandats triennals, residència obligatòria a Barcelona i funcions específiques de govern, administració i fiscalització. Aquesta estructura es mantindria, amb modificacions, durant segles.
També va ser una figura destacada en la política catalana durant el canvi de dinastia del Casal de Barcelona als Trastàmara. Va formar part del sector favorable a Ferran d'Antequera i va donar suport a la repressió de la revolta de Jaume d'Urgell.
La seva influència no es limità a la política: com a abat de Montserrat, va tenir un paper fonamental en la independència de Montserrat respecte de Ripoll, un procés que culminà el 1431.


- Altra informació rellevant
Era llicenciat en dret i probablement estudià a la Universitat de Lleida.
Va ser monjo benedictí de Ripoll i posteriorment abat del monestir.
El 1408, el papa Benet XIII (el papa Luna) el nomenà abat de Ripoll.
Posteriorment es convertí en abat de Montserrat i fou una figura important del partit favorable al papa d'Avinyó durant el Cisma d'Occident.
Durant l'Interregne (1410-1412) va representar Montserrat al Parlament i formà part de la comissió que supervisava l'actuació dels compromissaris de Casp.
Després de l'elecció de Ferran d'Antequera, el nou rei el consultà sobre què fer amb Jaume d'Urgell.
Quan Alfons el Magnànim va marxar a Itàlia, Marc de Vilalba fou inclòs en el consell de regència de la reina Maria de Castella.
El 1422-1423 formà part de l'ambaixada catalana enviada a Nàpols per negociar amb Alfons el Magnànim.
Va presidir el concili provincial de Barcelona de 1416.
Va morir el 27 de gener de 1439 i fou enterrat al monestir de Montserrat. El seu sepulcre va ser destruït durant la invasió napoleònica.
És especialment destacable que exercí dues presidències de la Generalitat: 1413-1416 i 1431-1434.

Added to timeline:

Date: