Revolta de Sardenya (1353-1355) (jan 1, 1353 – jul 11, 1355)

Description:

- Context històric
La Revolta de Sardenya de 1353-1355 fou una de les fases decisives de la Guerra Sardo-catalana i esclatà quan Marià IV d’Arborea, fins aleshores un dels principals aliats i vassalls de Pere III el Cerimoniós a l’illa, trencà amb la Corona d’Aragó i s’alià amb els seus adversaris. La revolta coincidí amb la Guerra veneciano-genovesa i amb l’enfrontament entre la Corona d’Aragó i Gènova, de manera que el conflicte sard adquirí una dimensió internacional. El 1353, després de la victòria de Bernat II de Cabrera contra els genovesos a Port del Comte, la situació semblava favorable a la Corona, però la rebel·lió d’Arborea canvià ràpidament l’equilibri de forces.

- Context social
La revolta tingué un fort component de resistència de sectors de la població sarda contra el sistema de dominació feudal imposat per la Corona d’Aragó. Diverses poblacions es rebel·laren contra els senyors feudals catalanoaragonesos i se situaren al costat de Marià IV. Arborea disposava d’una important base econòmica gràcies a la producció cerealística del seu territori, que permetia mantenir un exèrcit format per cavallers, infants, ballesters i mercenaris procedents de diversos territoris europeus. La guerra també afectà greument les activitats agrícoles, comercials i portuàries de l’illa.

- Context polític
Marià IV d’Arborea aspirava a ampliar la seva autoritat sobre tota Sardenya i considerava insuficient la seva situació com a vassall de la Corona d’Aragó. La seva ruptura amb Pere III fou afavorida per la seva aliança amb els Doria i altres enemics de la Corona. Gènova, rival tradicional dels catalanoaragonesos, tenia un interès directe a afeblir el domini català sobre Sardenya. A finals de 1353, Arborea i els seus aliats controlaven pràcticament tota l’illa, mentre la Corona només conservava fermament Càller, Sàsser, Vila d'Esglésies i alguns castells.

- Causes
Les principals causes de la revolta foren:
La voluntat de Marià IV d’Arborea d’alliberar-se de la dependència feudal de la Corona d’Aragó.
L’ambició d’Arborea de convertir-se en la principal potència política de Sardenya.
La creixent consolidació del domini catalanoaragonès sobre l’illa.
El descontentament de diversos sectors de la població sarda amb els senyors feudals catalanoaragonesos.
La rivalitat entre la Corona d’Aragó i Gènova pel control polític i comercial de Sardenya.
El suport de la família Doria a Marià IV.
La debilitat de les guarnicions catalanoaragoneses en diverses zones de l’illa.
La situació internacional creada per la Guerra veneciano-genovesa.
La voluntat de Marià IV de reunificar gran part de Sardenya sota el govern d’Arborea.

- Fets
La revolta esclatà durant la tardor de 1353, quan Marià IV trencà el seu vassallatge respecte de Pere III i atacà els territoris sotmesos a la Corona. Les forces arborenques penetraren ràpidament al sud de l’illa i ocuparen Quart, situant-se molt a prop de Càller. Al mateix temps, al nord, els Doria impulsaren noves rebel·lions i el 15 d’octubre l’Alguer tornà a quedar en mans dels adversaris de la Corona.
Bernat II de Cabrera, que es trobava al nord de Sardenya després de la seva victòria naval contra Gènova, rebé l’encàrrec de dirigir-se cap al sud per auxiliar Càller. Després de deixar una guarnició a l’Alguer, transportà les seves forces fins a la zona de Càller i atacà les tropes arborenques que amenaçaven la capital.
El combat de Quart, lliurat durant aquesta campanya, acabà amb una important victòria de les forces de Cabrera. La derrota obligà els arborencs a retirar-se i alleujà temporalment la pressió sobre Càller. Tot i això, Marià IV conservava una gran capacitat militar i continuava dominant àmplies zones de l’illa.
La situació era tan greu que Pere III decidí intervenir personalment. El rei organitzà una gran expedició naval i militar i desembarcà a Porto Conte el 22 de juny de 1354 amb l’objectiu principal de recuperar l’Alguer, que havia tornat a rebel·lar-se contra la Corona.
El setge de l’Alguer s’allargà durant aproximadament cinc mesos. La resistència de la ciutat, les dificultats de proveïment i una epidèmia de malària provocaren nombroses baixes entre les forces catalanoaragoneses. Marià IV, que havia concentrat forces a la zona de Bosa, no arribà a presentar una batalla campal decisiva contra l’exèrcit reial. La situació obligà Pere III a buscar una sortida negociada.
El novembre de 1354 es negocià la pau amb Marià IV. Pere III aconseguí conservar l’Alguer, mentre que Marià IV obtingué importants concessions, entre elles una àmplia autonomia per al Jutjat d’Arborea. L’acord permeté a la Corona mantenir el control formal del Regne de Sardenya sense haver de continuar immediatament una guerra que estava resultant extremadament costosa.
Durant el 1355, Pere III convocà el primer parlament de Sardenya a Càller, seguint el model institucional de les Corts catalanes. La Corona intentà reorganitzar el govern de l’illa i consolidar les seves posicions. Al mateix temps, però, Marià IV conservà una important autonomia política i militar dins dels seus territoris.
La pau de 1355 no significà el final de la Guerra Sardo-catalana. La lluita entre Arborea i la Corona es reprendria posteriorment, especialment a partir de la dècada de 1360. Per tant, la revolta de 1353-1355 fou una fase concreta del conflicte i no la seva resolució definitiva.

- Conseqüències
Recuperació i consolidació de l’Alguer per part de la Corona d’Aragó.
Reforçament temporal de les posicions catalanoaragoneses a Sardenya.
Concessió d’una important autonomia al Jutjat d’Arborea.
Manteniment de Marià IV d’Arborea com a principal potència política sarda.
Reorganització administrativa del Regne de Sardenya.
Convocatòria del primer parlament de Sardenya a Càller el 1355.
Repoblació de l’Alguer amb població catalana després de la seva incorporació a la Corona.
Greus pèrdues humanes i econòmiques provocades per la guerra i les epidèmies.
Continuació de la Guerra Sardo-catalana després de 1355.
Manteniment de la rivalitat entre la Corona d’Aragó i Gènova per Sardenya.
Consolidació de l’Alguer com un dels principals centres catalans de Sardenya.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d’Aragó i responsable de la gran expedició militar de 1354 contra els rebels sards.
Marià IV d’Arborea: jutge d’Arborea i principal dirigent de la revolta contra la Corona d’Aragó.
Bernat II de Cabrera: capità general de les forces catalanoaragoneses a Sardenya i principal comandant de les campanyes de 1353-1354.
Matteo Doria: membre de la poderosa família Doria i aliat de Marià IV.
Nicolò Pisani: almirall venecià que cooperà amb les forces de la Corona d’Aragó en la lluita contra Gènova.
Antonio Grimaldi: comandant de la flota genovesa derrotada davant de l’Alguer el 1353.
Gispert de Castellet: capità de la guarnició catalanoaragonesa de l’Alguer després de la victòria de Cabrera.
Ot II de Montcada: noble català que participà en les campanyes de Sardenya.

- Informació extra
La Revolta de Sardenya de 1353-1355 fou un autèntic punt d’inflexió en la història del Regne de Sardenya. Marià IV passà de ser un aliat de Pere III a convertir-se en el principal adversari de la Corona a l’illa. La seva rebel·lió demostrà que la conquesta militar de Sardenya no havia significat una integració política completa i que la Corona encara tenia moltes dificultats per imposar efectivament la seva autoritat sobre el territori.
La campanya de 1354 també mostra les dificultats logístiques de les grans expedicions mediterrànies medievals. Pere III preparà una operació de grans dimensions, però el llarg setge de l’Alguer, els problemes de subministrament i la malària van reduir considerablement la capacitat de combat de l’exèrcit reial. Per això, la Corona acabà acceptant negociar amb Marià IV en lloc d’intentar destruir militarment el Jutjat d’Arborea.
L’Alguer tingué un paper central en aquesta fase. La seva recuperació per Pere III el 1354 i la posterior repoblació amb catalans convertiren la ciutat en un dels principals enclavaments de la presència catalana a Sardenya. Aquesta repoblació explica en gran part la continuïtat de la llengua catalana a l’Alguer fins als nostres dies.
La revolta tampoc no acabà amb la pau de 1355. Marià IV mantingué una posició molt poderosa i el conflicte es reprengué en anys posteriors. El Jutjat d’Arborea arribà a controlar de facto bona part de Sardenya durant la segona meitat del segle XIV, i la lluita només acabaria definitivament amb la derrota d’Arborea a Sanluri el 1409 i la seva incorporació definitiva al domini de la Corona d’Aragó el 1420.
Des d’una perspectiva de la història de Catalunya, la Revolta de Sardenya representa un dels episodis més importants de la projecció mediterrània catalana del segle XIV. La participació directa de la noblesa, la marina i les institucions de la Corona mostra la capacitat de Catalunya per intervenir militarment a una gran distància del Principat. Alhora, el conflicte evidencia els enormes costos humans, econòmics i logístics que comportà la construcció i defensa de l’imperi mediterrani de la Corona d’Aragó.

Added to timeline:

Date: