Guerra sardo-catalana 1365-1388 (jan 1, 1365 – jan 24, 1388)

Description:

- Context històric
La Guerra Sardo-catalana de 1365-1388 fou la segona gran fase de la llarga lluita entre la Corona d’Aragó i el Jutjat d’Arborea pel control de Sardenya. Després de la pau de 1355, que havia deixat a Marià IV d’Arborea una àmplia autonomia i importants territoris, la situació es deteriorà progressivament. El 1364 Marià IV intentà obtenir del papa la investidura de tot el Regne de Sardenya, aprofitant que Pere III el Cerimoniós havia tingut problemes amb el pagament del cens feudal. Quan aquesta iniciativa fracassà, Marià reprengué obertament la guerra. El conflicte s’allargà fins al conveni de 1386, que entrà definitivament en vigor el 1388.

- Context social
La guerra afectà profundament la població de Sardenya, que quedà dividida entre els territoris controlats per Arborea i les principals places fortificades de la Corona d’Aragó. Les campanyes militars provocaren destruccions, interrupcions del comerç, dificultats per al proveïment de les ciutats i importants pèrdues humanes. El conflicte també tingué una dimensió social de resistència contra el sistema feudal de la Corona, ja que una part important de la població sarda donà suport a Arborea. Les activitats agrícoles i comercials del territori arborenc proporcionaren a Marià IV recursos importants per sostenir una guerra prolongada.

- Context polític
Pere III el Cerimoniós intentava mantenir el domini sobre el Regne de Sardenya, mentre Marià IV d’Arborea aspirava a convertir el seu jutjat en la principal potència política de l’illa. Marià buscà suport internacional i intentà que el papa Urbà V li concedís la investidura de Sardenya, però Pere III aconseguí evitar aquesta possibilitat. La situació de la Corona era especialment complicada perquè, entre 1356 i 1369, estava immersa en la Guerra dels Dos Peres contra Castella. Aquesta guerra obligà Pere III a distribuir els seus recursos entre el front peninsular i la defensa de Sardenya.

- Causes
La voluntat de Marià IV d’Arborea d’expulsar definitivament la Corona d’Aragó de Sardenya.
L’ambició de Marià IV de reunificar políticament l’illa sota el Jutjat d’Arborea.
El conflicte pel pagament del cens feudal que Pere III devia al papat.
L’intent de Marià IV d’obtenir del papa la investidura del Regne de Sardenya.
La rivalitat entre la Corona d’Aragó i Gènova per l’hegemonia mediterrània.
El suport de sectors de la població sarda a Arborea.
La debilitat de les forces catalanoaragoneses provocada per la Guerra dels Dos Peres.
El control arborenc de bona part de l’interior de Sardenya.
La voluntat de la Corona de conservar Càller, l’Alguer i les altres places estratègiques que encara controlava.

- Fets
El conflicte es reprengué obertament el 1364-1365. Marià IV, després de fracassar en el seu intent d’obtenir del papat la investidura de Sardenya, inicià noves operacions contra els territoris catalanoaragonesos. El 1365 les forces arborenques derrotaren l’exèrcit enviat per Pere III sota el comandament de Pere Martínez de Luna i aconseguiren apoderar-se d’Osilo i Sàsser.
Marià IV i el seu fill Hug III ampliaren ràpidament els seus dominis. Les forces d’Arborea arribaren a controlar pràcticament tota l’illa, mentre la Corona d’Aragó quedava reduïda principalment a Càller i l’Alguer, a més d’algunes fortaleses. El 1365-1366 els arborencs també aconseguiren pressionar les comunicacions marítimes de Càller.
Pere III intentà recuperar la iniciativa i envià una expedició militar comandada per Pere Martínez de Luna. El 1368 les tropes catalanoaragoneses desembarcaren a Sardenya i avançaren cap a Oristany, principal centre polític d’Arborea. L’exèrcit reial, d’uns 2.000 homes segons les fonts, assetjà la ciutat, però Marià IV i Hug III aconseguiren derrotar-lo en un combat a la zona de Sant’Anna. Pere Martínez de Luna i el seu germà moriren durant la derrota.
La derrota de 1368 fou un desastre per a la Corona. Hug III d’Arborea aprofità la situació per continuar l’ofensiva i el 1369 aconseguí ocupar Sàsser, amb el suport d’una part important de la població de la ciutat. Els catalanoaragonesos quedaren pràcticament confinats a Càller i l’Alguer.
La situació començà a canviar progressivament. Brancaleó Doria, que inicialment havia estat relacionat amb Arborea, es tornà a acostar a la Corona i recuperà temporalment Sàsser. El 1374, una operació conjunta destinada a bloquejar Càller i l’Alguer, amb participació de forces genoveses, fracassà. La pau entre Gènova i la Corona d’Aragó de 1378 contribuí posteriorment a reduir el suport exterior de què disposava Arborea.
Marià IV morí el 1376, probablement víctima de la pesta, i fou succeït pel seu fill Hug III. Aquest continuà la política militar del seu pare i mantingué la guerra contra la Corona d’Aragó. El 1383, però, Hug III fou assassinat durant una revolta interna i també morí la seva filla. El poder passà a la seva germana Elionor d’Arborea, que assumí la regència en nom del seu fill Frederic.
Elionor intentà inicialment arribar a un acord amb Pere III. El seu marit, Brancaleó Doria, viatjà a Catalunya per negociar amb el rei, però Pere III el mantingué com a ostatge i posteriorment el féu portar a Sardenya. El rei intentà utilitzar Brancaleó com a instrument de pressió perquè Elionor retornés els territoris controlats per Arborea, però la jutgessa es negà a cedir.
La situació començà a desbloquejar-se després de la mort de Pere III el 1387. El seu successor, Joan I el Caçador, continuà les negociacions amb Elionor. El 1386 s’havia acordat un conveni de pau, però aquest no entrà plenament en vigor fins al 1388. El 24 de gener de 1388 es formalitzà la pau coneguda com la darrera Pax Sardiniae, que posà fi a aquesta fase de la guerra.

- Conseqüències
Consolidació temporal del domini d’Arborea sobre bona part de Sardenya.
Reducció del domini efectiu de la Corona d’Aragó a Càller, l’Alguer i algunes fortaleses.
Derrota de l’exèrcit catalanoaragonès a Oristany el 1368.
Mort de Pere Martínez de Luna durant la derrota de 1368.
Conquesta de Sàsser per Arborea el 1369.
Mort de Marià IV d’Arborea el 1376.
Continuació de la guerra sota Hug III d’Arborea.
Assassinat d’Hug III el 1383 i ascens d’Elionor d’Arborea.
Empresonament de Brancaleó Doria per Pere III.
Signatura d’un acord de pau entre Elionor i la Corona, culminat el 1388.
Alliberament posterior de Brancaleó Doria el 1390.
Manteniment de la rivalitat entre Arborea i la Corona d’Aragó després de 1388.
Continuació de la resistència arborenca, que tornaria a esclatar durant la dècada de 1390.

- Personatges rellevants
Pere III el Cerimoniós: rei de la Corona d’Aragó durant la major part del conflicte i principal responsable de la defensa dels territoris catalanoaragonesos a Sardenya.
Marià IV d’Arborea: jutge d’Arborea i principal dirigent de la guerra contra la Corona entre 1365 i 1376.
Hug III d’Arborea: fill de Marià IV i continuador de la guerra; participà en la victòria d’Oristany de 1368 i en la conquesta de Sàsser de 1369.
Elionor d’Arborea: germana d’Hug III, jutgessa d’Arborea i principal dirigent de la fase final del conflicte.
Brancaleó Doria: marit d’Elionor i important dirigent militar i polític arborenc.
Pere Martínez de Luna: comandant de l’exèrcit catalanoaragonès derrotat a Oristany el 1368.
Berenguer Carròs: comandant vinculat a la defensa dels interessos de la Corona a Sardenya.
Urbà V: papa que intervingué en la qüestió de la investidura de Sardenya i en les disputes entre Pere III i Marià IV.
Joan I el Caçador: rei de la Corona d’Aragó que culminà les negociacions de pau amb Elionor el 1388.

- Informació extra
La Guerra Sardo-catalana de 1365-1388 és considerada una de les fases més importants de la lluita entre la Corona d’Aragó i Arborea. La gran diferència respecte de la primera revolta de 1353-1355 fou que Marià IV havia aconseguit construir una estructura política i militar molt més poderosa, fins al punt que durant alguns anys la Corona només conservà les principals ciutats fortificades de l’illa.
Un dels episodis més importants fou la derrota de l’exèrcit catalanoaragonès a Oristany el 1368. Aquesta derrota permeté a Arborea ocupar Sàsser l’any següent i situà pràcticament tota Sardenya sota control arborenc, amb l’excepció dels principals enclavaments catalanoaragonesos.
La guerra estigué estretament relacionada amb altres conflictes de la Corona d’Aragó. La Guerra dels Dos Peres contra Castella (1356-1369) impedí a Pere III concentrar tots els seus recursos en Sardenya. La pau amb Gènova de 1378, en canvi, millorà posteriorment la situació diplomàtica de la Corona i reduí la pressió exterior sobre els seus territoris sards.
La pau de 1388 tampoc no significà el final definitiu de la lluita per Sardenya. La rivalitat entre Arborea i la Corona continuà durant la dècada següent i Elionor promulgà el 1392 la famosa Carta de Logu, un dels principals monuments jurídics de la Sardenya medieval. El conflicte només acabaria definitivament amb la derrota d’Arborea a Sanluri el 1409 i la incorporació dels darrers territoris arborencs a la Corona d’Aragó el 1420.
Des d’una perspectiva de la història de Catalunya, aquesta guerra mostra fins a quin punt la Corona d’Aragó —i especialment les seves institucions i forces catalanes— estava implicada en la lluita pel domini de la Mediterrània occidental. La guerra de Sardenya obligà Catalunya a mobilitzar recursos militars, navals i econòmics lluny del Principat i convertí l’illa en un dels principals escenaris de la política mediterrània catalana durant el segle XIV. Alhora, la resistència d’Arborea constitueix un dels episodis més importants de resistència política sarda davant l’expansió de la Corona.

Added to timeline:

Date: