Guerra sardo-catalana 1390-1420 (jan 1, 1390 – jan 1, 1420)

Description:

- Context històric
La Guerra Sardo-catalana de 1390-1420 fou la fase final de la llarga lluita entre la Corona d’Aragó i el Jutjat d’Arborea pel control de Sardenya. El conflicte havia quedat temporalment aturat amb la Pax Sardiniae de 1388, signada entre Elionor d’Arborea i Joan I el Caçador. Tanmateix, l’alliberament de Brancaleó Doria el gener de 1390 provocà la represa immediata de les hostilitats. Brancaleó considerava que la pau havia estat imposada sota coacció i inicià una nova ofensiva que permeté a Arborea recuperar gran part dels territoris cedits el 1388. La fase final de la guerra culminà amb la derrota arborenca de Sanluri el 1409 i la desaparició definitiva del Jutjat d’Arborea el 1420.

- Context social
La població sarda continuava profundament dividida entre els partidaris del Jutjat d’Arborea i els territoris sotmesos a la Corona d’Aragó. La represa de la guerra comportà noves mobilitzacions, destrucció de terres i fortaleses, interrupció de les comunicacions i dificultats comercials. Arborea mantenia una important base social dins de l’illa, mentre que la Corona conservava sobretot els principals centres fortificats i portuaris, especialment Càller i l’Alguer. La situació també afectà les comunitats urbanes i rurals, obligades a contribuir amb homes, aliments i recursos a un conflicte que s’allargava des de feia dècades.

- Context polític
El conflicte es desenvolupà durant els regnats de Joan I el Caçador, Martí I l’Humà, Ferran I d’Antequera i Alfons IV el Magnànim. A Arborea, després de la mort d’Elionor el 1404 i del seu fill Marià V el 1407, s’obrí una crisi successòria que portà Guillem III de Narbona al tron arborenc. La Corona aprofità aquesta crisi per preparar una gran ofensiva. Martí el Jove, rei de Sicília i hereu de la Corona d’Aragó, desembarcà a Sardenya el 1408 amb un important exèrcit i assumí personalment la direcció de la campanya.

- Causes
La ruptura de la Pax Sardiniae de 1388.
La voluntat de Brancaleó Doria de recuperar els territoris cedits per Elionor d’Arborea.
La voluntat del Jutjat d’Arborea de recuperar el domini sobre la major part de Sardenya.
La resistència de les poblacions sardes al domini catalanoaragonès.
La rivalitat política i comercial entre la Corona d’Aragó i Gènova.
La debilitat del domini efectiu de la Corona sobre l’interior de Sardenya.
La crisi successòria d’Arborea després de les morts d’Elionor i Marià V.
La successió de Guillem III de Narbona, que reactivà el conflicte.
La voluntat de Martí el Jove de resoldre definitivament la qüestió sarda mitjançant una gran campanya militar.
La importància estratègica de Sardenya per a la política mediterrània de la Corona d’Aragó.

- Fets
El gener de 1390, Brancaleó Doria fou alliberat després de diversos anys de captivitat a Càller. Considerant que la pau de 1388 havia estat obtinguda mitjançant la coacció i que la seva família havia perdut territoris que considerava propis, decidí reprendre les hostilitats. El 1391 inicià una gran ofensiva contra els territoris de la Corona.
El 1 d’abril de 1391 Brancaleó avançà contra el castell de Càller i posteriorment dirigí les seves forces cap al nord. El 20 d’agost entrà a Sàsser i ocupà també Osilo i Bonvehì. Durant el setembre caigueren Sanluri i Vila d’Esglésies, i en poc temps Brancaleó havia recuperat pràcticament tots els territoris que Arborea havia hagut de cedir en virtut de la pau de 1388.
La Corona d’Aragó mantingué, però, el control dels principals enclavaments marítims. L’Alguer i Longosardo continuaren en mans catalanoaragoneses i la superioritat naval de la Corona dificultà que Arborea pogués completar la conquesta de tota l’illa. El conflicte entrà així en una situació d’estancament: Arborea dominava àmplies zones terrestres, mentre la Corona controlava les principals rutes marítimes i fortaleses costaneres.
El 1395 Martí I l’Humà aconseguí negociar un nou acord amb Elionor d’Arborea que permeté reduir temporalment les hostilitats. Elionor pogué dedicar els darrers anys del seu govern a l’administració del Jutjat i a la seva important activitat legislativa. Morí probablement el 1404.
La situació tornà a deteriorar-se després de la mort d’Elionor i, sobretot, després de la mort del seu fill Marià V el 1407. La successió recaigué en Guillem III de Narbona, parent de la família d’Arborea, que assumí el títol de jutge i reprengué l’enfrontament amb la Corona. La crisi successòria proporcionà a Martí el Jove l’oportunitat d’intervenir militarment de manera definitiva.
El 6 d’octubre de 1408 Martí el Jove desembarcà a Càller amb un gran exèrcit procedent principalment de Sicília, reforçat amb tropes, cavalls, armes i subministraments. La seva intenció era derrotar militarment Arborea abans que Guillem III pogués consolidar el seu poder.
El 30 de juny de 1409 es produí la Batalla de Sanluri, l'enfrontament decisiu de la guerra. L’exèrcit de Martí el Jove derrotà contundentment les forces de Guillem III de Narbona. Les tropes arborenques, tot i ser probablement superiors en nombre, estaven formades per contingents de procedència diversa i presentaven problemes de coordinació i preparació militar. Les forces catalanoaragoneses aconseguiren dividir l’exèrcit arborenc i destruir-ne les diferents seccions.
La derrota de Sanluri destruí gran part de la capacitat militar del Jutjat d’Arborea. Tanmateix, Martí el Jove morí a Càller el 25 de juliol de 1409, probablement a causa de la malària contreta durant la campanya. La seva mort impedí que la Corona pogués culminar immediatament la reorganització política de tota Sardenya.
Guillem III de Narbona abandonà Sardenya per buscar ajuda a França, mentre Lleonard Cubello assumí de facto la direcció dels territoris arborencs. El 1410 s’arribà a un nou acord pel qual Lleonard Cubello conservà una part important dels antics territoris del Jutjat i fou nomenat marquès d’Oristany i comte de Goceà. El Jutjat d’Arborea, però, quedà molt reduït territorialment i sotmès a la influència de la Corona.
Després de la mort de Martí I l’Humà, Guillem III tornà a intentar recuperar els seus drets sobre Arborea. Finalment, el 1414 arribà a un acord amb Ferran I d’Antequera i renuncià a les seves pretensions sobre el Jutjat a canvi d’una compensació econòmica. Malgrat això, Lleonard Cubello i Nicolau Doria mantingueren una certa resistència al nord de Sardenya.
Alfons IV el Magnànim culminà la conquesta el 1420. Guillem III de Narbona cedí definitivament els seus drets sobre el Jutjat d’Arborea a la Corona d’Aragó a canvi de 100.000 florins d’or. Amb aquesta operació desaparegué definitivament Arborea com a entitat política independent i es completà la incorporació de pràcticament tota Sardenya al domini de la Corona.

- Conseqüències
Derrota militar definitiva del Jutjat d’Arborea.
Recuperació per la Corona d’Aragó de gran part dels territoris perduts durant la revolta de 1391.
Victòria decisiva catalanoaragonesa a la Batalla de Sanluri el 1409.
Mort de Martí el Jove poc després de la victòria de Sanluri.
Crisi definitiva de la capacitat militar d’Arborea.
Creació del Marquesat d’Oristany sota Lleonard Cubello el 1410.
Renúncia de Guillem III de Narbona als seus drets sobre Arborea el 1414.
Incorporació definitiva dels territoris d’Arborea a la Corona d’Aragó el 1420.
Desaparició definitiva del Jutjat d’Arborea com a entitat política independent.
Consolidació del Regne de Sardenya sota la Corona d’Aragó.
Reforçament de la presència política i militar catalanoaragonesa a Sardenya.
Convocatòria d’un parlament sard per Alfons el Magnànim el 1421 i reorganització de l’administració de l’illa.

- Personatges rellevants
Brancaleó Doria: dirigent militar i polític d’Arborea que reprengué la guerra el 1391 després del seu alliberament i recuperà gran part de Sardenya.
Elionor d’Arborea: jutgessa d’Arborea fins a la seva mort el 1404 i figura fonamental de la política sarda.
Marià V d’Arborea: fill d’Elionor i últim membre directe de la seva línia abans de la crisi successòria de 1407.
Guillem III de Narbona: jutge d’Arborea i comandant de les forces arborenques a Sanluri.
Martí I l’Humà: rei de la Corona d’Aragó durant la fase inicial del conflicte i responsable de diverses iniciatives diplomàtiques.
Martí el Jove: rei de Sicília i hereu de la Corona d’Aragó, comandant de l’exèrcit vencedor a Sanluri.
Lleonard Cubello: dirigent arborenc que pactà amb la Corona després de Sanluri i conservà el Marquesat d’Oristany.
Ferran I d’Antequera: rei de la Corona d’Aragó que negocià amb Guillem III el 1414.
Alfons IV el Magnànim: rei que culminà la incorporació definitiva d’Arborea a la Corona d’Aragó el 1420.
Nicolau Doria: membre de la família Doria i dirigent de la resistència arborenca després de Sanluri.

- Informació extra
La fase 1390-1420 és especialment important perquè constitueix l’última etapa de la llarga conquesta aragonesa de Sardenya, un procés que havia començat amb l’expedició de Jaume II a la dècada de 1320. La resistència d’Arborea convertí la conquesta inicial en un conflicte de gairebé un segle, amb períodes en què la Corona arribà a controlar només alguns enclavaments costaners.
La represa de 1391 fou especialment espectacular: en pocs mesos Brancaleó Doria recuperà Sàsser, Osilo, Bonvehì, Sanluri i Vila d’Esglésies, de manera que Arborea tornà a dominar la major part de l’illa. La Corona, però, conservà el control marítim, especialment gràcies a l’Alguer i Càller. Aquesta situació explica per què cap dels dos bàndols aconseguí imposar-se definitivament durant anys.
La Batalla de Sanluri de 1409 fou el gran punt d’inflexió. La derrota de Guillem III significà el col·lapse del poder militar d’Arborea i permeté a la Corona recuperar la iniciativa. La batalla és considerada un dels episodis decisius de la història medieval de Sardenya.
Tanmateix, la victòria de Sanluri no significà immediatament la fi de la guerra. La mort inesperada de Martí el Jove, poques setmanes després, deixà la Corona sense el principal comandant de la campanya i permeté que els arborencs conservessin part dels seus territoris. La solució definitiva arribà mitjançant la diplomàcia i les concessions territorials entre 1410 i 1420.
El 1420 Guillem III de Narbona cedí els seus drets sobre Arborea a Alfons el Magnànim per 100.000 florins d’or. Aquest acord és considerat el final formal del Jutjat d’Arborea, tot i que el Marquesat d’Oristany, governat per la família Cubello, mantingué una important autonomia i continuaria tenint un paper destacat en la política sarda posterior.
Des d’una perspectiva de la història de Catalunya, la Guerra Sardo-catalana de 1390-1420 representa la culminació de la projecció mediterrània de la Corona d’Aragó. La participació de forces procedents de Catalunya, Sicília i altres territoris de la Corona, el manteniment de bases navals com l’Alguer i la intervenció de la monarquia en la política sarda mostren la importància estratègica de Sardenya dins del projecte mediterrani catalanoaragonès. La derrota definitiva d’Arborea el 1420 consolidà el Regne de Sardenya dins la Corona d’Aragó i deixà l’illa plenament integrada en l’espai polític i comercial mediterrani dominat per la Corona.

Added to timeline:

Date: